Recitació d'un poema

Avui a classe de COED hem hagut de recitar un poema escollit per nosaltres mateixos davant de tota la classe.

Jo, he escollit " El camí que no faig" de Miquel Martí i Pol perquè hem porta molt bons records ja que el meu avi era un gran admirador seu i cada cop que ens reuníem en família recitava un dels seus poemes. També, un dels altres motius, és perquè el meu avi en els seus últims anys de vida és va quedar invalid.

El poema és el següent:

MIQUEL MARTÍ I POL

(1929 - 2003)

Temps d´interluni

EL CAMÍ QUE NO FAIG

Passejaria amb tu per una vella

ciutat desconeguda i m'hi perdria.

Ara em perdo també, sense ni moure'm,

i em cansa molt el camí que no faig

i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,

transcorre absurdament entre foteses

i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's

l'ombra del jo tenaç i reptador

que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,

poder passejar amb tu per una vella

ciutat desconeguda, sense rumb,

i perdre'm pels carrers més solitaris.

Autoavaluació: 

Crec que vaig tenir una entonació adequada durant tot el poema però potser el que hem va fallar una mica va ser el ritme. Vaig voler comunicar-me tota l’estona amb els meus companys. Crec que vaig captar la seva atenció. La veu va ser adequada i bona vocalització. Crec que tothom va entendre la petita història que recitava el meu poema.Vaig intentar posar l’esquena recta durant tot el poema perquè així la veu sigues més clara i entenedora.Mans al darrera de l’esquena i somriure. No em vaig posar molt nerviosa i lo poc que em vaig posar ho vaig intentar dissimular.

 Reflexió: 

Valoro molt positivament aquesta activitat perquè he pogut utilitzar i posar en pràctica tàctiques del llibre “ Com parlar bé en públic” de Francesc Puigpelat i Pilar Rubio i perquè m’ha ajudat a expressar-me davant dels meus companys.

Aquesta activitat ens ha ajudat ha treballar a practicar el to de veu, la respiració, el llenguatge corporal, la posició del cos, la gesticulació i la mirada, també a controlar els nervis. Tot això ens servira per parlar de cara a un auditori igual que quan tinguem que donar classes en un futur.