En aquesta entrada parlaré del llibre " Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.
Introducció:
Com parlar bé en públic és un llibre dirigit a qualsevol persona que necessiti, professionalment parlar amb públic, també inclús per la gent en la seva relació del dia a dia. Aquest fa un recull de recursos i tècniques lingüístiques i expressives de com presentar algun tema en concret dirigit a diferents públics perquè ho puguin entendre i assimilar.

Conclusions del llibre:
Per
arribar a establir una bona comunicació i que arribi el missatge
correctament ja sigui fent servir el llenguatge oral com escrit cal
seguir unes pautes que encara que moltes estan basades en el sentit
comú en aquest llibre sen's mostra un recull de procediments i tècniques reconegudes sobre el tema.
Fent
un repas pels punts més remarcables del llibre ens trobem que hi han
diferencies notables entre la presentació d'una informació escrita
i un discurs oral. El tipus de llenguatge és molt més elaborat i
amb estructures més complexes en el llenguatge escrit que l'oral. La
transmissió de la informació, en ambdós casos s'ha d'adequar a
l'interlocutor però potser en la difusió d'un discurs es busca una
proximitat major, una complicitat amb el públic.
El
missatge que es vulgui fer arribar, ja sigui amb l'objectiu
d'informar o convençer, el llenguatge oral ha de ser el més simple
i curt possible amb la finalitat que arribi i es retengui.
De
tota la presentació oral que es faci, l'auditori només es quedara
amb 3 o 4 idees com a molt.
Importància de la respiració per a no cansar-nos i per la qualitat del to de
veu. També en relació amb el to, fer variacions en l'entonació.
Una bona estructuració del discurs i desenvolupament, no llegir tot
el discurs i només fer consultes rapides, memoritzar, conèixer molt
bé el tema i la llengua amb que es farà el discurs, fer servir
recursos com explicar amb exemples, fer ús del sentit del humor i
d'altres figures retòriques.
Recomanacions
per controlar els nervis, tenir en compte el llenguatge corporal, la
posició del cos, la gesticulació i la mirada. El poder controlar la
conducta, per exemple si estem nerviosos, canviant les causes segons
la teoria del conductisme entre d'altres tècniques que se'ns mostren
en aquest
interessant llibre.
Aquesta activitat la podem relacionar amb l'activitat
Identitat i Territori de les assignatures COED i GITIC en la que teniem que exposar, amb l'ajuda d'un suport, davant de la classe i dels respectius professors un tema en el que hi aparegues una Identitat i un Territori. La Marta i jo varem es
collir el tema dels Ferraris. El territori és aquest tipus de cotxe i la identitat les persones que podem adquirir-lo, és a dir, gent amb alt poder adquisitiu.

1. Què és el Ferrari?
Ferrari és una companyia italiana, fabricant d'automòbils de competició i esportius d'altes prestacions, fundada per Enzo Ferrari el 1929. Originalment Ferrari patrocinava pilots i automòbils de curses. Fins l'any 1946 no va començar a fabricar cotxes en sèrie.
2.Les característiques d'aquest cotxe:
- Símbol: El símbol de Ferrari el famós "Cavallino Rampante" fou l'amulet que duia el pilot
Francesco Baracca (gran amic d'Enzo Ferrari), en morir a la primera guerra mundial, la mare del pilot li va donar personalment a l'Enzo Ferrari perquè li donguès sort.
- El color: vermell Ferrari
3. Perquè aquest color?
En el any 1900, es va establir una norma en les carreres de competició en la que cada país tenia que portar un color diferent. A Itàlia li va tocar el color vermell amb detalls blancs, d'aquí surt el color vermell dels Ferraris.
4. Requisits per comprar un Ferrari:
- Alt poder adquisitiu
- Firmar un contracte en el qual el cotxe no es vengui a una altre persona
5.Conclusions
La Marta i jo a partir d'aquesta frase vam desenvolupar les conclusions d'aquest treball:
" El coche más bello es el que todavia nos queda por hacer " de Enzo Ferrari.
Reflexió:
El llibre " Com parlar bé en públic " ens ha ajudat a la Marta i a mi a exposar millor aquest treball, és a dir, amb una bona entonació, controlant el nervis, amb pauses, fent que el públic és quedi amb les idees més importants...
També aquesta activitat ens va ajudar a perdre la por de parlar davant d'un públic i demostrar els coneixements que teníem sobre les TIC.